A la Corona S.A. , dificilment ningú no pot dubtar encara que aquesta institució és una empresa d'extracció dels diners dels espanyols, hi ha una estratègia claríssima per mantenir els seus privilegis, ineludiblement lligats als de tota la manada que els envolta i que creen sinergia amb ella (principalment el sector financer, les energètiques, les de telefonia i comunicacions-tecnològiques i les grans constructores).
Premises:
- Al Gobierno no hi ha tontos, ni inútils, són molt llestos i eficaços, saben el que passa i saben què cal fer per resoldre qualsevol problema.
- El Gobierno no pren les decisions de forma autònoma, hi ha altres que condicionen les decisions que arriba a prendre.
- El Gobierno i les seves estructures no han tingut mai cap previsió ni cap pla dissenyat sobre les mesures a prendre en cas d'emergència, ni sanitària ni de cap altra mena.
- Els resultats de la seva gestió han de ser el que persegueixen, assoliran un alt precentatge dels objectius que els han marcat.
Pragmàtica observada:
- El que la població està necessitant per salvar la vida i salvar la seva subsistència no semblen coincidir amb els objectius del Gobierno, a la vista de les seves decisions.
- No es desideix destinar una partida de diners extraordinària a la sanitat pública, devastada en els darrers anys, sacrificada per a pagar el deute a la Banca.
- No es destina una partida de pressupost (no d'endeutament amb la banca) extraordinària per salvar petit empresari, autònom i treballador, cosa que repercutirà en la despesa pública de l'atur igualment.
Mecanismes de persuasió:
- Els pocs mitjans de comunicació que el Gobierno intenta controlar estan creant l'opinió que el que ens està passant és degut a causes exteriors i que és una catàstrofe inevitable, tot el món està afectat i nosaltres també.
- Els mitjnas de comunicació que el Gobierno intenta controlar ens transmeten que les solucions també són inevitables, que no podrem fer res més que el que farem.
Conclusions
- El destí que ens tenen preparat és el de l'empobriment de la ciutadania.
- La banca seguirà tenint beneficis a costa de la ciutadania, més encara que sense crisi.
- No sembla que el Gobierno suspengui el pagament del deute a la banca per raons de Força Major, de Estado de Necesidad.
- La extrema dreta, amb els seu discurs populista, banals, emocional-nacionalista, aglutinarà una bona part del descontetament de la població ja que Unidas Podemos no liderará ninguna oposición, va arreplegar el descontentament del 15M i l'ha neutralitzat, pero segueix existint i pot passar a la extrema dreta.
I les més importants:
Corona S.A. i la seva manada, encantats de la vida.
Si el cap de l'Estat es part de les oligarquies econòmiques, no és elegible, és inviolable i ininvestigable, no crec que l'importi molt quanta gent es mori, només som súbdits i mai no serà exigible responsabilitat sobre les seves decisions.
Necessitem una República i valors republicans si volem endreçar la nostra vida futura.
Premises:
- Al Gobierno no hi ha tontos, ni inútils, són molt llestos i eficaços, saben el que passa i saben què cal fer per resoldre qualsevol problema.
- El Gobierno no pren les decisions de forma autònoma, hi ha altres que condicionen les decisions que arriba a prendre.
- El Gobierno i les seves estructures no han tingut mai cap previsió ni cap pla dissenyat sobre les mesures a prendre en cas d'emergència, ni sanitària ni de cap altra mena.
- Els resultats de la seva gestió han de ser el que persegueixen, assoliran un alt precentatge dels objectius que els han marcat.
Pragmàtica observada:
- El que la població està necessitant per salvar la vida i salvar la seva subsistència no semblen coincidir amb els objectius del Gobierno, a la vista de les seves decisions.
- No es desideix destinar una partida de diners extraordinària a la sanitat pública, devastada en els darrers anys, sacrificada per a pagar el deute a la Banca.
- No es destina una partida de pressupost (no d'endeutament amb la banca) extraordinària per salvar petit empresari, autònom i treballador, cosa que repercutirà en la despesa pública de l'atur igualment.
Mecanismes de persuasió:
- Els pocs mitjans de comunicació que el Gobierno intenta controlar estan creant l'opinió que el que ens està passant és degut a causes exteriors i que és una catàstrofe inevitable, tot el món està afectat i nosaltres també.
- Els mitjnas de comunicació que el Gobierno intenta controlar ens transmeten que les solucions també són inevitables, que no podrem fer res més que el que farem.
Conclusions
- El destí que ens tenen preparat és el de l'empobriment de la ciutadania.
- La banca seguirà tenint beneficis a costa de la ciutadania, més encara que sense crisi.
- No sembla que el Gobierno suspengui el pagament del deute a la banca per raons de Força Major, de Estado de Necesidad.
- La extrema dreta, amb els seu discurs populista, banals, emocional-nacionalista, aglutinarà una bona part del descontetament de la població ja que Unidas Podemos no liderará ninguna oposición, va arreplegar el descontentament del 15M i l'ha neutralitzat, pero segueix existint i pot passar a la extrema dreta.
I les més importants:
Corona S.A. i la seva manada, encantats de la vida.
Si el cap de l'Estat es part de les oligarquies econòmiques, no és elegible, és inviolable i ininvestigable, no crec que l'importi molt quanta gent es mori, només som súbdits i mai no serà exigible responsabilitat sobre les seves decisions.
Necessitem una República i valors republicans si volem endreçar la nostra vida futura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada