Translate

diumenge, 25 de setembre del 2016

EL SUPOSAT DESGOVERN

Acabo de llegir d'un article a  La Vanguardia, escrit per un catedràtic d'economia d'una Universitatd'aquí. Diu que l'Economia segueix creixent, que no sembla que l'afecti molt ni la falta de Govern a l'Estat ni el "procés" de desconnexió a Catalunya. I també diu que aquesta señora, l'Economia, té embranzida per varis mesos.

Per mi, dedueixo que les decisions es segueixen prenent, i sospito que qui les pren també les pren quan hi ha Govern. Ens diuen que hi ha desgovern ara, i que és molt i molt dolent. Doncs, reflexiono:

-  El desgovern no és no tenir Govern, sinò que el Govern no governa.
-  Per això els polítics no parlen de governar, sinò que s'insulten mútuament gairebé sense interrupció. Sembla que el que volen és ocupar l'Estat solament i ho volen fer a base de desqualificar als adversaris.
-  Sense Govern no tenim decrets de limitació de llibertats ni de drets. Ni reformes exprès de la Constitució per beneficiar els bancs propis i alemanys.

Pot ser és millor. El que ens falta és saber com es governa realment i qui ho fa.

diumenge, 11 de setembre del 2016

ACTE INSTITUCIONAL DIADA 2016, BARCELONA

Ja sona malament el propi concepte de Acte Institucional. Per què "institucional"? Vaig traure el nas a veure l'acte a la plaça del Born, aquí a Barcelona. El dia 10 de setembre de 2016 a la tarda-nit.

Vaig veure un tancat, tancadíssim, amb valles al voltant de uns dos metres i folrades amb tela negra de plàstic, per impedir la vista a l'interior. Vaig donar la volta i, evidentment, havía una entrada a dins del recinte tancat, que estava ple de cadires front un escenari.

Però no em van deixar entrar. Solament premsa i amb invitació. Així que Acte Institucional vol dir que no és per a la gent, sinò per a un grup d'escollits? Escollits per qui? Vaig veure entrar cares conegudes i no conegudes, del món empresarial, polític i periodístic.

Perquè aquestes persones i no altres, que també som ciutadans i contribuents? Què ens diferencia de polítics que ja no tenen càrrec polític ni estàn a cap institució? O de periodistes que no van a fer de periodistes? Perquè del mon empresarial i no del mon del treball precari, o del mon de l'economia no capitalista? O de qualsevol altre mon, vaja, que no és cosa de segmentar per dedicació.

Em va donar la sensació de que s'havien muntat la seva festeta particular, i el poble fora. Si vol (el poble) veure alguna cosa ja tenim  muntades pantalletes de plasma per a que mirin.

Això si,  el que està clar és que Institucional vol dir que ho paguem nosaltres. Però mirem des de fora.

No em van agradar aquestes maneres dels que han de fer una nova república. M'ha semblat ranci, desconsiderat i poc democràtic. Tant o més que ara amb aquest sistema de les autonomies.

dilluns, 5 de setembre del 2016

NO ES RAJOY EL PROBLEMA

Des de qualsevol punt de vista "serio y de sentido común" com continuament diu el Rajoy, és evident que un nou govern del PP seria un desastre per a la població d'Espanya.
Però si el partit que té:
Bàrcenas i els seus antecessors tresorers imputats i processats.
Matas a Les Illes,
Rita Barberà i cia a València.
 la Gürtel
Obres de la seva seu en negre
Sobres a tota la directiva
Madrid i els seus escàndols,
etc.
 És a dir, anys de saqueig de les arques.públiques.

El problema no és Rajoy, el problema és la població que vota als seus saquejadors. Els pensionistes que voten per que els treguin la pensió, els aturats que voten per no trobar feina mai o que sigui precària, els treballadors que voten per seguir sent maltractats i explotats laboralment. Aquest és el problema de España.

diumenge, 4 de setembre del 2016

ENS ENGANYEN AQUESTS POLÍTICS.

Estic seguríssim que ens enganyen. Porten messos dient coses sense dir res.
Em refereixo al teatre organitzat a Las Cortes Españolas, eleccions, comissions, govern en funcions,...

Ens oculten els veritables interessos, ens segresten els debats sobre pensions, deubte, bancs, corrupció, atur, etc.

Crec que ja han decidit alguna cosa però no sabem quina. I mentre, a fer teatre i a cobrar.

Al cap dels anys sempre ens enterem que el que realment passava no ens ho deien. Ara igual.