Translate

diumenge, 20 de novembre del 2016

LA POR A LES PROPOSTES "POPULISTES"



La restauració monàrquica a Espanya va portar un sistema polític que li van dir democràcia. Però no ho és realment i això ha portat èxit als que ara han batejat com a "populismes"els mateixos que van batejar com a "democràcia" una transició vigilada pels feixistes del règim. 

I, a més,  insisteixen en degradar el valor d'aquest terme fins a nivell de peioratiu greu, quan en realitat el que està creixent és el malestar general contra aquesta manera de fer política i l'està rentabilitzant la dreta reaccionària radical. Però per ells i elles és més senzill que tingui una etiqueta:"populista", i així, de passada, també li podem encolomar a qualsevol que els molesti.

Deixant per a una altra ocasió analitzar aquesta malintencionada manera de manipular el llenguatge per adoctrinar la ciutadania, cal posar en negre sobre blanc que, el creixement dels feixismes ve de lluny.

La corrupció generalitzada dels polítics ha près moltes formes:

  1. Des de la corrupció delictiva (lucre il·legal de molts d’ells, però de molts i molts, o sigui, robatori i saqueig a dojo de diners públics)
  2. La corrupció ètica (la majoria han acabat prenent decisions contràries, no solament diferents, sinó oposades a allò que enuncien en els seus programes electorals, normalment a favor dels interessos dels grans capitals, sobre tot les elèctriques, i la banca).
  3.  La corrupció institucional (han ocupat totalment les institucions públiques i les han utilitzat pel benefici personal i del partit, i per atacar les idees i persones que els presenten oposició).

Algunes de les característiques bàsiques que conformen aquest estat de coses han estat :

  •  La captura de totes les institucions  per part dels partits en les quals s'han repartit nomenaments i càrrecs, resultant així que les institucions fonamentades en el servei a la societat han esdevingut eines de control de la societat i els partits controlen les institucions de forma que les iniciatives de la societat civil no progressen si no estan en línia amb les doctrines “oficials” dels partits que manen amb la complicitat de tots els altres partits.

  • La capitalització de l’estat d’opinió de la ciutadania a través del segrest dels mitjans de comunicació públics i privats de forma que solament tinguin presència les opinions oficials, convertint  aquestes en veritats a força de missatges reiteratius i permanents.

  • La impunitat personal dels polítics, que s’emparen en els seus partits i en les pròpies institucions que controlen per  eximir-se de responsabilitats personals, polítiques i penals. Així resulta que els partits ens controlen però ningú  pot controlar els polítics ja que fins les institucions judicials es troben a les seves mans. I fins i tot els premien.
  •  La absència de democràcia en la presa de decisions i nomenaments als partits. Ja hem vist què passa. Al final, per ells i elles, democràcia consisteix en que unes elites dieun els que ens convé.


Un cop cada quatre anys, els polítics s'han posat en marxa per a atordir-nos, enganyar-nos de nou en la única forma de participació que ens necessiten: les eleccions. Fa temps que ningú vota a favor de cap partit, sinò en contra de un altre. Ho savien i ja els estava bé. Els cas és que voti algú, així ja tenim càrrecs. Ara el xollo és exigir que votem contra els populistes.

De les eleccions resulta un nou repartiment de la corrupció, en una carrera patètica per veure qui agafa més part del pastís, i aquest és l’únic paper que ens reserven i pel que necessiten del nostre vot. I desprès de votar, a callar i a pagar. I això pretenen que és democràcia. No és més que una partitocràcia corrupta.

I és el que ha portat al creixement dels feixismes, vostès, polítiquets i politiquetes, corruptes,  miserables, vostès han estat els responsables (evidentment, no tothom té la mateixa responsabilitat, uns manen i uns altres cohabiten i consenteixen).  Des del primer dia de la restauració monàrquica.

dimarts, 1 de novembre del 2016

DEMOCRÀCIA

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, la democràcia és:


Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu

I segons la Real Academia  Española:

Forma de gobierno en la cual el poder político es ejercido por los ciudadanos.
Doctrina política según la cual la soberanía reside en el pueblo, que ejerce el poder directamente o por medio de representantes

No són molt diferents. Encara que en Espanya sembla que és paper mullat. No tenim aquest sistema.

Lo pitjor de tot és que polítics i comunicadors són els únics que poden donar opinions públiques i tenen segrestades les finestres d'expressió pública.
 
Periodistes i tertuliania diversa escollida per criteris de conveniència de les persones que manen en els mitjans (no dic de les direccions dels mitjans,  dic expressament "les persones que manen"), i que són sempre les mateixes, s'esforcen en fer-nos creure que això que tenim és democràcia perquè votem de tant en tant, sense tenir opció a decidir.

Així que si algú manifesta una convicció anticapitalista, encara que es declari demòcrata convençut, resulta que li diuen antisistema. Si el sistema és la democràcia, els antisistema són els polítics i els partits enemics de la consulta al poble i/o a les bases.
Totes aquests que parlen en els mitjans tenen l'encàrrec de persuadir-nos que el sistema és el capitalisme, no la democràcia.
Si la soberanía és nostra, a què ve aquesta fòbia a consultar-nos? Un pensaria que els interessos dels nostres representants no coincideixen amb els nostres, quina cosa!!!
És molt greu sentir a algunes de les nostres representants que la democràcia consisteix en que elles prenen les decisions que ens convenen, no cal consultar les bases ni el poble, i li dieuen a això democràcia representativa, ey, que la democràcia no té cognom!!!

diumenge, 16 d’octubre del 2016

RETALLAR L'ESTAT DE DRET

 Llegeixo xifres escandaloses, obscenes i pornogràfiques de l'acumulació de capital en poques persones, en el món i també a Espanya.
La Bayer compra Monsanto.
Els bancs segueixen estratègies de fusió per ser més grans. l'Isidre Fainé va camí de ser el que governarà de veritat, acumulant càrrecs de decisió.

Tot va encaminat cap al saqueig de les arques públiques, les retallades de l'estat de dret, l'aprofondiment en la injustícia i la desigualtat.

Això es pot trencar. I el segle passat ens va portar dues guerres mundials per aquestes raons.

diumenge, 25 de setembre del 2016

EL SUPOSAT DESGOVERN

Acabo de llegir d'un article a  La Vanguardia, escrit per un catedràtic d'economia d'una Universitatd'aquí. Diu que l'Economia segueix creixent, que no sembla que l'afecti molt ni la falta de Govern a l'Estat ni el "procés" de desconnexió a Catalunya. I també diu que aquesta señora, l'Economia, té embranzida per varis mesos.

Per mi, dedueixo que les decisions es segueixen prenent, i sospito que qui les pren també les pren quan hi ha Govern. Ens diuen que hi ha desgovern ara, i que és molt i molt dolent. Doncs, reflexiono:

-  El desgovern no és no tenir Govern, sinò que el Govern no governa.
-  Per això els polítics no parlen de governar, sinò que s'insulten mútuament gairebé sense interrupció. Sembla que el que volen és ocupar l'Estat solament i ho volen fer a base de desqualificar als adversaris.
-  Sense Govern no tenim decrets de limitació de llibertats ni de drets. Ni reformes exprès de la Constitució per beneficiar els bancs propis i alemanys.

Pot ser és millor. El que ens falta és saber com es governa realment i qui ho fa.

diumenge, 11 de setembre del 2016

ACTE INSTITUCIONAL DIADA 2016, BARCELONA

Ja sona malament el propi concepte de Acte Institucional. Per què "institucional"? Vaig traure el nas a veure l'acte a la plaça del Born, aquí a Barcelona. El dia 10 de setembre de 2016 a la tarda-nit.

Vaig veure un tancat, tancadíssim, amb valles al voltant de uns dos metres i folrades amb tela negra de plàstic, per impedir la vista a l'interior. Vaig donar la volta i, evidentment, havía una entrada a dins del recinte tancat, que estava ple de cadires front un escenari.

Però no em van deixar entrar. Solament premsa i amb invitació. Així que Acte Institucional vol dir que no és per a la gent, sinò per a un grup d'escollits? Escollits per qui? Vaig veure entrar cares conegudes i no conegudes, del món empresarial, polític i periodístic.

Perquè aquestes persones i no altres, que també som ciutadans i contribuents? Què ens diferencia de polítics que ja no tenen càrrec polític ni estàn a cap institució? O de periodistes que no van a fer de periodistes? Perquè del mon empresarial i no del mon del treball precari, o del mon de l'economia no capitalista? O de qualsevol altre mon, vaja, que no és cosa de segmentar per dedicació.

Em va donar la sensació de que s'havien muntat la seva festeta particular, i el poble fora. Si vol (el poble) veure alguna cosa ja tenim  muntades pantalletes de plasma per a que mirin.

Això si,  el que està clar és que Institucional vol dir que ho paguem nosaltres. Però mirem des de fora.

No em van agradar aquestes maneres dels que han de fer una nova república. M'ha semblat ranci, desconsiderat i poc democràtic. Tant o més que ara amb aquest sistema de les autonomies.

dilluns, 5 de setembre del 2016

NO ES RAJOY EL PROBLEMA

Des de qualsevol punt de vista "serio y de sentido común" com continuament diu el Rajoy, és evident que un nou govern del PP seria un desastre per a la població d'Espanya.
Però si el partit que té:
Bàrcenas i els seus antecessors tresorers imputats i processats.
Matas a Les Illes,
Rita Barberà i cia a València.
 la Gürtel
Obres de la seva seu en negre
Sobres a tota la directiva
Madrid i els seus escàndols,
etc.
 És a dir, anys de saqueig de les arques.públiques.

El problema no és Rajoy, el problema és la població que vota als seus saquejadors. Els pensionistes que voten per que els treguin la pensió, els aturats que voten per no trobar feina mai o que sigui precària, els treballadors que voten per seguir sent maltractats i explotats laboralment. Aquest és el problema de España.

diumenge, 4 de setembre del 2016

ENS ENGANYEN AQUESTS POLÍTICS.

Estic seguríssim que ens enganyen. Porten messos dient coses sense dir res.
Em refereixo al teatre organitzat a Las Cortes Españolas, eleccions, comissions, govern en funcions,...

Ens oculten els veritables interessos, ens segresten els debats sobre pensions, deubte, bancs, corrupció, atur, etc.

Crec que ja han decidit alguna cosa però no sabem quina. I mentre, a fer teatre i a cobrar.

Al cap dels anys sempre ens enterem que el que realment passava no ens ho deien. Ara igual.