La restauració monàrquica a Espanya va portar un sistema polític que li van dir democràcia. Però no ho és realment i això ha portat èxit als que ara han batejat com a "populismes"els mateixos que van batejar com a "democràcia" una transició vigilada pels feixistes del règim.
I, a més, insisteixen en degradar el valor d'aquest terme fins a nivell de peioratiu greu, quan en realitat el que està creixent és el malestar general contra aquesta manera de fer política i l'està rentabilitzant la dreta reaccionària radical. Però per ells i elles és més senzill que tingui una etiqueta:"populista", i així, de passada, també li podem encolomar a qualsevol que els molesti.
Deixant per a una altra ocasió analitzar aquesta malintencionada manera de manipular el llenguatge per adoctrinar la ciutadania, cal posar en negre sobre blanc que, el creixement dels feixismes ve de lluny.
La
corrupció generalitzada dels polítics ha près moltes formes:
- Des de la corrupció delictiva (lucre il·legal de molts d’ells, però de molts i molts, o sigui, robatori i saqueig a dojo de diners públics)
- La corrupció ètica (la majoria han acabat prenent decisions contràries, no solament diferents, sinó oposades a allò que enuncien en els seus programes electorals, normalment a favor dels interessos dels grans capitals, sobre tot les elèctriques, i la banca).
- La corrupció institucional (han ocupat totalment les institucions públiques i les han utilitzat pel benefici personal i del partit, i per atacar les idees i persones que els presenten oposició).
Algunes
de les característiques bàsiques que conformen aquest estat de coses han estat :
- La captura de totes les institucions per part dels partits en les quals s'han repartit nomenaments i càrrecs, resultant així que les institucions fonamentades en el servei a la societat han esdevingut eines de control de la societat i els partits controlen les institucions de forma que les iniciatives de la societat civil no progressen si no estan en línia amb les doctrines “oficials” dels partits que manen amb la complicitat de tots els altres partits.
- La capitalització de l’estat d’opinió de la ciutadania a través del segrest dels mitjans de comunicació públics i privats de forma que solament tinguin presència les opinions oficials, convertint aquestes en veritats a força de missatges reiteratius i permanents.
- La
impunitat personal dels polítics, que s’emparen en els seus partits i en les
pròpies institucions que controlen per
eximir-se de responsabilitats personals, polítiques i penals. Així
resulta que els partits ens controlen però ningú pot controlar els polítics ja que fins les
institucions judicials es troben a les seves mans. I fins i tot els premien.
- La absència de democràcia en la presa de decisions i nomenaments als partits. Ja hem vist què passa. Al final, per ells i elles, democràcia consisteix en que unes elites dieun els que ens convé.
Un
cop cada quatre anys, els polítics s'han posat en marxa per a atordir-nos,
enganyar-nos de nou en la única forma de participació que ens necessiten: les
eleccions. Fa temps que ningú vota a favor de cap partit, sinò en contra de un altre. Ho savien i ja els estava bé. Els cas és que voti algú, així ja tenim càrrecs. Ara el xollo és exigir que votem contra els populistes.
De les eleccions resulta un nou repartiment de la corrupció, en una
carrera patètica per veure qui agafa més part del pastís, i aquest és l’únic
paper que ens reserven i pel que necessiten del nostre vot. I desprès de votar,
a callar i a pagar. I això pretenen que és democràcia. No és més que una
partitocràcia corrupta.
I és el que ha portat al creixement dels feixismes, vostès, polítiquets i politiquetes, corruptes, miserables, vostès han estat els responsables (evidentment, no tothom té la mateixa responsabilitat, uns manen i uns altres cohabiten i consenteixen). Des del primer dia de la restauració monàrquica.
